Maya Deren va ser una cineasta nord-americana d'origen rus que va realitzar pel·lícules experimentals en els anys 40-60. El sample del final es la seva veu. Diu una cosa així com: "No aspiro a posseir la major part dels teus dies. Em dono per satisfeta si, en aquelles rares ocasions la veritat de les quals només pot ser expressada per la poesia, recordes, potser, una imatge o fins i tot només l'aura de les meves pel·lícules. I què més podria demanar, com a artista? sino que les teves visions més precioses, per estranyes que siguin, assumeixin, de vegades, les formes de les meves imatges.
"No és una línia recta" va ser gravada a l'estudi i a casa a parts iguals. Rubén de Pupille hi col·labora a la guitarra; va escoltar la base un parell de cops i va improvisar. A partir d'aquí vam construir la melodia i la resta del tema. Adela va afegir la veu al final. Els samples d'aquesta cançó son d'origens molt diversos: el sermó d'un capellà, un fragment manipulat del disc més odiat de Lou Reed (Metal Machine Music), i unes cordes d'una simfonia de Robert Gerhard.
